El postpart és una etapa de canvi, una etapa d’autoconeixement i coneixement del teu propi fill@.
Quan una dona acaba de parir està sotmesa a una sèrie de canvis; d’entrada canvis físics ja què és el moment d’acomiadar-se d’una panxa la qual ha conviscut durant 9 mesos. Durant aquests 9 mesos ha pogut experimentar en el propi cos les sensacions i els moviments que donen pistes del que serà el seu fill@.
Altres canvis físics com poden ser un cansament degut a tot el procés de part, dolor a vegades muscular i ossi, anèmia que possiblement ja l’acompanyava durant la gestació degut a l’hemodilució que pateix el sistema circulatori de la dona durant l’embaràs, pèrdua de força muscular a la zona perineal, restrenyiment, morenes, pot existir alguna lesió a la zona perineal, o cicatriu si el seu part ha acabat amb una cessaria.
Tots aquests canvis físics conjuntament amb els canvis emocionals fan que tot passi a vegades amb certa dificultat si hi sumem que el fet de ser mare significa tenir als primers dies i mesos una personeta petita totalment depenent de tu mateixa, de la qual per cobrir les seves necessitats necessita la figura que materna la qual en la majoria de casos és la mare. Sobretot si la mare ha decidit alimentar al seu fill@ a través de lactància materna.
La mare ha de saber i ha de conèixer que és el que li passa exactament al seu fill, si té gana, si te son, si te calor, si té els ditxosos còlics… i moltes vegades ha de saber-ho tot sota la pressió dels demés que habitualment acostumen a saber molt més que ella mateixa i que la seva parella.
Amb tot això li sumem un fet molt important que cal saber: el moment del postpart immediat, concretament al moment de la sortida de la placenta hi ha un trasbals hormonal molt important en el cos de la dona. Això fa que la dona tingui una labilitat i inestabilitat emocional important i senti a moments sensació d’eufòria i en altres sensació de tristesa i ganes de plorar; fet que no s’assimila en cap de les maneres a la depressió postpart, del qual moltes vegades aquest estat de la dona és etiquetat sobretot pels que en saben molt i els que habitualment es creuen amb el dret d’opinar sobre tot com a: “pobreta, ara li ha agafat una mica de depressió postpart”. Mentida, depressió postpart són paraules majors i aquí s’hi associa altra simptomatologia característica d’una depressió.
A més a més si tenim en compte que la dona està totalment lligada a un bebè, perquè es el que li toca i ha d’intentar viure-ho de la millor manera possible. Aquesta, sovint té molt poc temps per cuidar-se tal i com ho feia abans, i se les ha d’empescar per anar a fer aquelles metxes o el tint a la perruqueria el qual suposa estar 3 hores fora de casa, que quan son petits no passa res perquè quan ploren els poses a la mamella i es conformen ràpidament, però quan ja són una mica més grans costa fer-los estar 2 hores a una perruqueria i entretenir-los.
I no parlem de la forma física; del qual costa recuperar el pes d’abans de l’embaràs i la roba no ens cau be. A la vegada que les mirades passen a ser totalment cap al teu propi fill; que ja te l’estimes, ja… i es la cosa més maca del món, però a tu qui et té en compte??? Qui et diu que estàs fantàstica i estupenda?
Després de passar tot el dia, als vespres esperes l’arribada del moment de retrobar-te amb la teva parella, asseure’t al sofà i acabar aquella conversa que havies deixat pendent i que no recordes pràcticament de que parlàveu o poder llegir aquell llibre que t’han recomanat, però quan t’hi poses els badalls se t’apoderen de tu i la conversa es torna a tallar mitjançant un: “anem tirant cap al llit?”…, però no pas per improvitzar aquelles relacions sexuals que tenies amb la teva parella no programables i que ara sovint es transformen amb un: “aprofitem ara que està dormint” i necessites aquells preliminars dels quals abans eren inexistents substituits per un pim, pam dit i fet.
I no podem passar per alt en pocs mesos has passat de ser la persona més cuidada on tothom estava al cas de tu perquè estaves embarassada, on al transport públic hi havia seients reservats per tu, on inclús en algunes cues del supermercats tens prioritat alhora de passar per caixa. I ara 9 mesos després de parir passes a ser un perill potencial pel teu fill@ perquè: i si te gana, i si no tens prou llet ,i vols dir que poder no l’estàs malacostumant, i si te són i si….. I tu penses: I si la gent em deixa tranquil·la seguir el meu sentit comú perquè al cap hi ha al fi qui està a les 4 del matí amb el meu meravellós fill@ som jo i la meva parella.
Senyores i senyors, ningú aprèn a ser mare fins que no experimenta el plaer de ser-ho. Tots hem passat per les primeres vegades, hi ha coses que abans no es poden entrenar, per tant relaxem-nos i fem d’aquest procés de canvi, un canvi en la vida, un canvi familiar, una situació d’aprenentatge on tots som novells però amb ganes, tenim el poder de construir grans persones. On puguem gaudir de la criança signifiqui viure el dia a dia amb entusiasme i emoció. Viure-ho amb il·lusió i amor. Fer-ho amb la millor intenció. I acceptar que hi ha coses que un dia funcionen i les mateixes altres dies no serveixen per a res.
Fer-ho des del cor. Perquè quan estimes, quan ensenyes i quan ets pacient, si ho fas des del cor i amb amor sempre funciona.
Intentem normalitzar l’etapa del postpart, i gaudirem dels primers anys dels nostres fills, perquè aquests solament passen un cop, passen molt despresa i no podem tirar enrere.
Guardem un racó durant l’embaràs per interioritzar el postpart, possiblement quan ens hi trobem tot serà més fàcil. Per tant us animo a totes les parelles que quan us prepareu pel part també us prepareu pel postpart.
Àngels Bonet
Llevadora