Les 5 dificultats més: habituals en la primera lactància per Alba Padró.

Lactància Materna, quina es la clau de l’èxit. Alba Padró, una referent de lactància materna del nostre país ens ho explica. Assessora de lactància i IBCLC.

A alletar se n’aprèn i sovint cal rebre informació i ajuda. Durant la gestació la majoria de pors es centralitzen en el part i deixem la lactància aparcada, pensant que és quelcom natural i que no té massa complexitat però això no és cert. La lactància és una fet cultural i social i per aconseguir que sigui exitosa cal saber certes coses. Aquí teniu el top 5 de raons per les quals una lactància acaba abans del previst:

1.La manca de formació i informació de la mare:

A donar el pit s’aprèn per observació i imitació. Pels nadons buscar el pit i intentar agafar-és una cosa instintiva, ells neixen per mamar. Les mares i més quan es tracta del primer nadó no solen tenir cap tipus de formació respecte a la lactància. Potser han llegit algun llibre sobre el tema però en general el desconeixement de totes les situacions que poden esdevenir durant la lactància és absolut. Aquesta manca de capacitació de les mares les fa vulnerables, ja que no poden evitar les recomanacions errònies o simplement poden mal interpretar els senyals del seu nadó o poden exasperar-se per cansament i frustració.

Per aquest motiu l’embaràs constitueix un temps ideal per aprofundir en la lactància, anar a grups de suport per a resoldre dubtes, observar a altres mares alletant, llegir… A més informació més possibilitats de tenir èxit.

2. La desinformació i els prejudicis de la família i la societat que ens envolta

Com deia anteriorment alletar és un fet cultural i social. Cada societat, cada cultura té respecte a la lactància un posicionament, unes pors, uns mites i uns tabús. Hi ha societats en les quals encara avui dia no es permet als nadons prendre calostre, ja que es creu que és perjudicial i que es tracta d’una llet “retinguda” que cal eliminar.

En la nostra cultura la lactància sol tenir una data de caducitat, que és, normalment al cap de pocs mesos de vida del nadó. Es pensa de manera errònia que és impossible compaginar la vida laboral, que a certa edat la llet ja no alimenta o que la llet artificial és nutricionalment clavada a la llet materna…

Tots aquests mites i prejudicis poden causar un deslletament prematur. L’absurda idea que els nadons mengen cada tres hores o que han de mamar determinats minuts de cada pit, o que s’ha d’esperar que el nadó plori per oferir-li el pit…

Poder comptar amb suport familiar lliure de mites i mentides en què la mare se senti recolzada reforçada en les seves decisions li van a permetre gaudir de la una lactància harmoniosa.

3. La publicitat

Encara que una no en som massa conscients vivim envoltats de publicitat que ens dicta que és el normal i com hem de criar els nostres fills. Els biberons com a forma d’alimentació i recipient d’alimentació apareixen a tot arreu: les nines amb les quals juguem de nenes tenien un biberó, apareixen en les pel·lícules i anuncis no relacionats directament amb la maternitat, a la farmàcia i supermercats els biberons i xumets són un producte destacat, les sales de lactància estan indicades amb un biberó… Tota aquesta informació la rebem de manera inconscient des de la nostra infància i arribat el moment de ser mares acceptem aquesta informació errònia o parcial sense que dubtem ni un segon.

A més la publicitat específica de llet artificial, tetines, biberons i xumets és molt agressiva. I malgrat que hi ha existeix un Codi Internacional i una llei específica a Espanya (i en altres països) que la regula, la realitat és molt diferent. Només cal comprar la típica revista de maternitat per adonar-se compte d’aquesta invasió.

La publicitat, els anuncis tenen una finalitat… Vendre però la majoria no diu la veritat.

4. Els sanitaris sovint no poden ser el referent

No tots els sanitaris són iguals ni tots tenen la mateixa formació però sí i cal recordar-ho la formació de la majoria respecte a la lactància és extremadament pobre i si a això afegim la suma d’interessos i perjudicis que poden tenir el còctel pot ser explosiu.

Saber que la formació dels sanitaris respecte a la lactància no sempre és la més adequada és important per poder dubtar de recomanacions absurdes.

Comptar amb el suport dels sanitaris constitueix part de l’èxit de la lactància.

Encara que la mare faci un màster en lactància abans de parir hi ha situacions que no es poden preveure, situacions associades al nadó que només podrem descobrir quan el nostre petit arribi al món.

El nadó pot néixer prematurament, presentar dificultats de succió, tenir el tel de la llengua curt …

En tot cas podem estar segures que si la mare compta amb formació i informació, disposa de recursos que li permetin demanar ajuda amb rapidesa, compta amb un bon suport familiar i disposa de sanitaris formats seva lactància té més números de funcionar que les lactàncies de les mares que no disposen de tots aquests punts a favor seu.